No records
|
171/365 |
|
De fet el que trobem entre les pàgines dels llibres que tenia ABJ és un resum desordenat de la seva vida. Per exemple, hi trobem el paper que embolicava la “picadura” (tabac esfilagarsat i trossejat) que gastava quan fumava en pipa. La més barata del mercat, perquè era molt estalviador |
|
|
172/365 |
|
Una de les “senyes d’identitat” d’ABJ era la pipa. Als anys setanta va deixar de fumar-hi però el record que tenim d’ell es amb la pipa. Es veu que som conservadors de mena i quan hem arxivat la imatge d’una persona (o del que sigui) d’una determinada manera ens costa moltíssim canviar-la |
|
|
173/365 |
|
La imatge que ha quedat d’ABJ és amb pipa, barba i uns quilos de més. Evidentment això no va ser sempre així. La pipa és de quan es va acabar la guerra, el 1939; els quilos de més de quan es va casar el 1944; i la barba de quan el seu fill va anar a Paris el 1967. |
|
|
174/365 |
|
Suposo que un acaba tenint una mica la imatge que li correspon (combinació de la que vol tenir i la que no pot evitar). Pel camí va tenint altres imatges que el van portant (o no) cap a la que tindrà finalment. També hi ha el tema de les fotos, que algunes vegades donen una imatge que aparentment no es correspon amb res |
|
|
175/365 |
|
El diccionari defineix el collage com, “tècnica artística que consisteix a ajuntar i encolar sobre un suport fragments de materials heterogenis”. A ABJ que era fonamentalment dibuixant i que no li agradava gaire “investigar” a nivell artístic, l’atreia però ajuntar coses que havia arreplegat i donar-les-hi un nou sentit |
|
|
176/365 |
|
Hi ha qui els dies grisos li fan venir ganes de quedar-se a casa tranquil·lament llegint i remenant papers; “assaborint” coses que requereixen un “recolliment” que en dies de cel blau costa d’aconseguir. A l’estudi d’ABJ hi havia matèria prima en escreix per fer-ho. |
|
|
177/365 |
|
Els dibuixos d’ABJ són una mala documentació gràfica sobre l’època en que va viure. Malgrat ser considerat un dibuixant realista no va retratar la realitat que l’envoltava sinó la d’un temps anterior , que a més a més va idealitzar. El resultat de tot plegat és un món que ens captiva i “ens sona” però que en realitat no ha existit mai. |
|
|
178/365 |
|
Els anys cinquanta són els de plenitud tant pel que fa al seu estil com per la gran quantitat d’encàrrecs que tenia. Probablement és l’època en que el seu dibuix s’acosta més a la realitat que l’envolta, és a dir quan resulta més “realista” |
|
|
179/365 |
|
Avui és Santa Teresa, el sant de la seva “estimada Maria Teresa”, com posa la dedicatòria del dibuix d’ABJ que us mostrem avui (capicua) |
|
|
180/365 |
|
ABJ no va fer gaire “obra gràfica”, que és com s’anomena l’obra resultant de dibuixar sobre una base que després s’entinta i s’estampa en el paper per obtenir els “originals” (més d’un i tots iguals, aquesta és la gràcia). Reben diferents noms segons la base sobre la que es dibuixa: xilografies, litografies, serigrafies, aiguaforts... |
|
|