No records
|
141/365 |
|
Com fa la majoria de gent, ABJ es va construir un món propi que funcionava en paral·lel a la realitat diguem-ne “objectiva”. Evidentment la realitat que t’envolta condiciona moltíssim el teu món propi, però sempre hi ha un cert marge de maniobra que en el seu cas li va permetre viure( bastant ) com si hagués nascut 25 anys abans, que és el que ell volia |
|
|
142/365 |
|
Per ser un bon dibuixant cal tenir memòria fotogràfica, és a dir, ser observador i ser capaç de retenir el que has observat. I després saber-ho reproduir, és clar.
Com que és impossible retenir-ho tot, et quedes amb el que t’interessa, que en el cas d’ABJ era el món rural. |
|
|
143/365 |
|
Si a ABJ no li agradava l’obra de Picasso, crec que era en el fons pel punt descarat i transgressor que tenia (que fos més o menys figurativa no era més que un altre aspecte d’aquest esperit). ABJ era un home d’ordre, tan en la seva vida com en els seus gustos.
Això sí, no intentava imposar el seu model a ningú. |
|
|
144/365 |
|
El Picasso de la primera època sí que li agradava. Perquè era un Picasso amable, “sense problemes”. Per ABJ l’art ha de buscar sobretot la bellesa, “...i si pot ser transmetre pau i tranquil·litat, que ja hi ha prous desastres a la vida” |
|
|
145/365 |
|
Charles M. Schulz, el dibuixant creador de les tires de Charlie Brown i Snoopy, va escriure: “el sentit de la vida consisteix en anar-se’n a dormir esperant que demà sigui un dia millor”. ABJ mai hauria escrit una cosa així, en primer lloc perquè creia en Déu i en el “més enllà” i en segon lloc perquè ell es dedicava a dibuixar i no tenia pretensions de filòsof. |
|
|
146/365 |
|
L’Onze de setembre de 1992 va ser important per a ABJ: l’Ajuntament de Teià li va concedir el Tei de Plata. Això a banda, com cada any, va penjar la bandera catalana al balcó de casa seva i en algun moment del dia va fer el seu típic comentari: “falten tres mesos i catorze dies per Nadal”. |
|
|
147/365 |
|
Avui compleix 96 anys Maria Teresa Obiols Roselló, vídua d’ABJ. El Fons Batllori existeix gràcies a la seva generositat. |
|
|
148/365 |
|
Arreplegar coses i guardar-les era una de les fal·leres d’ABJ, com ja hem comentat algun dia. Els objectes eren importantíssims per a ell. Per això junt amb l’exposició dels seus dibuixos ens ha semblat interessant tornar- vos a mostrar la recreació d’alguns dels seus objectes que vam fer l’any 2009. |
|
|
149/365 |
|
Avui comença l’escola. ABJ comentava que quan de petits la seva mare els portava a l’escola al seu germà i a ell, hi anaven “volant”. Es veu que els duia agafats de la mà i com que caminava molt ràpid no la podien seguir i acabaven arrossegats sense tocar de peus a terra. |
|
|
150/365 |
|
ABJ no era gaire criaturer però durant molts anys la seva feina de dibuixant va estar lligada al món dels infants a través dels quaderns que feia per a l’editorial Salvatella. |
|
|