No records
|
181/365 |
|
Originàriament una litografia era un “gravat” fet sobre una pedra. Un pedra calcària (tova) sobre la qual és dibuixava amb un llapis gras (greixós). Després sobre la superfície de la pedra s’hi tirava un àcid que es menjava tot el que no estava “protegit” pel greix del llapis (el que havíem dibuixat), que quedava en relleu. Per últim s’entintava , s’hi posava un paper al damunt ... i sortien les litografies. Actualment en comptes d’una pedra s’utilitza una planxa |
|
|
182/365 |
|
Una persona meticulosa com ABJ no se la podia “jugar” i dibuixar directament sobre la planxa litogràfica (tenint en compte a més a més que el dibuix un cop estampat es veu al revés de com l’has dibuixat). Per això el que feia era dibuixar primer sobre un paper que transparentés i després resseguir el dibuix per l’altre cara sobre la planxa |
|
|
183/365 |
|
ABJ era un tipus força divertit, però no especialment graciós. Amb els seus dibuixos humorístics passa el mateix. Normalment la gràcia la buscava en l’acció, rarament era el dibuix en sí el que resultava graciós. |
|
|
184/365 |
|
Un dels “secrets” de l’èxit d’ABJ a l’hora de relacionar-se amb les altres persones era que “no anava de res”, vull dir que no se sentia superior ni es dedicava a donar lliçons a ningú. Ell era dibuixant de la mateixa manera que un altre era paleta o agent d’assegurances o president d’un gran empresa, així és com ho sentia. |
|
|
185/365 |
|
No ser un cregut diguem que és una virtut, però d’aquí a donar el mateix valor a un original que a una fotocòpia hi ha una distància que ABJ se saltava alegrement. Però és allò que diuen, “no es pot tenir tot” o també, “una cosa porta l’altra” |
|
|
186/365 |
|
Els artistes tenen tendència a donar voltes sobre els mateixos temes (els que són importants per a ells) per mirar d’afinar-ne al màxim la representació. De vegades ho fan també per obtenir el reconeixement de la gent o per raons comercials: saben que aquests temes agraden i els repeteixen. |
|
|
187/365 |
|
Ganes de misteri: que n’hi hagi i que sembli que n’hi ha. ABJ creia en els misteris que planeja la religió catòlica i d’altra banda tenia una certa fal·lera per obrir el que trobava tancat i mirar-ne el contingut, i per descobrir el que hi ha darrera l’aparença de les coses. Fe i curiositat. I conservadorisme, perquè el que obria després ho tornava a tancar i ho deixava com si no s’hagués obert mai. |
|
|
188/365 |
|
Com a molts altres dibuixants i artistes li agradaven els cranis dels animals. Les seves harmonioses i sofisticades formes resulten un bon model per dibuixar. ABJ però no acostumava a copiar-los, senzillament els guardava perquè li agradaven, tan estèticament com per la component de transcendència i de misteri que tenen |
|
|
189/365 |
|
El jardí de la seva casa de Teià era “una mina” per a moltes de les aficions d’ABJ. Continuant amb el tema dels cranis d’animals, per exemple; al jardí de tant en tant hi trobava algun animaló mort (normalment ocells, però alguna vegada gats). Els tallava el cap, que després enterrava en un test perquè es podrís el que s’hagués de podrir i per últim els netejava amb lleixiu. |
|
|
190/365 |
|
Dibuixar la pluja és senzill. Només cal fer ratlles discontinues que siguin paral·leles entre elles. Perquè “plogui més” les ratlles paral·leles han d’estar més juntes, com més separades estan “menys plou” |
|
|