No records
|
191/365 |
|
ABJ era una persona extravertida que parlava amb tothom i habitualment de les seves coses. Això feia que molta gent conegués les aficions que tenia i si trobaven alguna cosa que els semblava que li podia interessar li guardessin. |
|
|
192/365 |
|
Encara que pugi semblar estrany, ABJ difícilment dibuixava si no era per encàrrec. Quan feia dibuixos pel seu compte els feia de coses que li agradaven o de situacions que havia viscut o que li explicaven i feia seves |
|
|
193/365 |
|
Com deia ahir -i continuant amb el tema del què dibuixava ABJ quan no ho feia per encàrrec- els il·lustradors no creen les seves obres del no res sinó que ho fan a partir d’experiències que han viscut o que els han arribat de fora i han assimilat i integrat en el seu món. |
|
|
194/365 |
|
De una manera o d’una altra -i conscient o inconscientment- els artistes aboquen el seu món en les seves obres. Des de les coses més personals, que podrien ser objecte d’anàlisi per part d’un psiquiatre, fins a altres que senzillament formen part del seu "arxiu d’imatges" i que no tenen un significat especial |
|
|
195/365 |
|
“Esmoleu ben be les eines”, diu Els segadors...
Encara que no se sigui un dibuixant satíric, el llapis ha d’estar en condicions, ha de tenir punxa. |
|
|
196/365 |
|
Tornar cap a casa és sinònim de confort , de pau... ABJ va fer molts més dibuixos de gent tornant cap a casa que no pas marxant-ne. “Enlloc s’està tan bé com a casa” era una frase típica seva. En aquesta època de l’any sembla que ve més de gust pensar en aquestes coses |
|
|
197/365 |
|
Per ABJ la imatge de “casa” és la de la família de pagès al voltant de la llar de foc o al voltant de la taula del menjador. Aquestes escenes ideals les va plasmar en dues magnífiques litografies lligant-les al tema religiós |
|
|
198/365 |
|
La casa ideal, entesa sobretot com a lloc on s’està protegit i en pau, era, per una persona de fe com ABJ, el cel. Segons ell, la vida no és més que el recorregut per anar-hi. |
|
|
199/365 |
|
ABJ no va arribar a viure mai a Teià, vivia ( i treballava) en un pis de l’Eixample de Barcelona. El seu estudi ocupava l’habitació més gran de la casa. Allà hi tenia la taula de dibuix rodejada de tots els seus “objectes”. A més de lloc de treball aquell espai era realment el seu cau. També li servia per rebre “les visites” (i poder-los explicar el seu món) i els clients, és clar |
|
|
200/365 |
|
Al pis del carrer Casp de Barcelona hi vivia amb la seva dona i el seu fill, dues tietes i la seva sogra. A més a més tots (menys el fill) es passaven el dia a casa, perquè ningú treballava a fora. Aquest fet resultava força enutjós moltes vegades, però feia que ABJ estigués molt ben cuidat, fins i tot mimat. |
|
|