No records
|
201/365 |
|
El 1992 va ser un any de reconeixements per a ABJ. Va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi i el Tei de Plata. I a més a més va fer el pregó de la Festa Major de Teià, tal dia com avui de fa 23 anys. |
|
|
202/365 |
|
A tothom li agrada que l’estimin. Als artistes també. Un dels motius principals pels que fan les seves obres és per “fer-se estimar” |
|
|
203/365 |
|
No s’ha de dibuixar tot. A més a més de que és impossible, en molts casos és millor suggerir. ABJ era un mestre en fer paisatges emboirats amb quatre ratlles i molt espai en blanc. |
|
|
204/365 |
|
ABJ no era gaire èpic. Ni la seva vida ni els seus dibuixos van ser mai grandiloqüents ni (en el que depenia d’ell) portats al límit. Preferia per exemple dibuixar un excursionista omplint la cantimplora en una font a mig camí, que fer-lo a dalt del cim. |
|
|
205/365 |
|
Avui posem un dibuix pensant en una persona concreta que segueix aquest dietari i que sabem que li agraden molt els dibuixos de les nenes amb trenes que feia ABJ: la Marta, que avui compleix 9 anys. Per molts anys! |
|
|
206/365 |
|
Fa gràcia pensar que un dibuix no és altra cosa que un grapat de ratlles (majoritàriament petites) ordenades convenientment. En segons quins dibuixos i en alguns trossos de dibuix es veu molt clar.
Amb els anys ABJ va acabar fent les ratlles molt curtes. Quan era més jove els traços eren més llargs, perquè tenia més pols. En tot cas la qüestió no és tenir pols, sinó saber on s’ha de posar la ratlla. |
|
|
207/365 |
|
ABJ té molts dibuixos de personatges vistos d’esquena que s’allunyen per un camí. El que no era gaire habitual en ell era dibuixar-los descalços. Bé, de fet si anaven o no amb sabates no ho decidia ell, sinó la història que il·lustrava. En tot cas ens consta que a ABJ no li agradaven gaire els peus, que inclús li feien angúnia. Una curiositat més del personatge. |
|
|
208/365 |
|
En els dibuixos en blanc i negre, per donar la sensació de profunditat, a més de jugar amb la mida dels personatges (els que estan més lluny, més petits, etc), és habitual dibuixar el segon terme més fluix (és a dir més prim). Les zones més fosques,”surten” (vénen cap endavant). ABJ no utilitzava pràcticament aquest recurs de les zones fosques, això fa que moltes vegades els seus dibuixos en blanc i negre donin la sensació d’estar per acolorir. |
|
|
209/365 |
|
L’altre dia vam il·lustrar el dietari amb un paper en blanc perquè hi havia molta boira, avui n’hi posem un de negre pensant en la descoratjadora imbecil·litat humana. |
|
|
210/365 |
|
ABJ no dibuixava gaire en color, en aquella època (mitjans del segle passat), les coses es publicaven molt més en blanc i negre.
Quan acoloria un dibuix ho feia amb aquarel·la o amb tempera molt diluïda (utilitzant-la com si fos aquarel·la), i amb mentalitat de dibuixant, no de pintor. Ell s’expressava amb la ratlla no amb el color. |
|
|