No records
|
211/365 |
|
Resulta difícil triar bons dibuixos d’ABJ i no trobar-hi algun dels elements més estimats per ell: les noies amb trenes, les cases de pagès, els cavalls de potes gruixudes... És normal, perquè intentava dibuixar el seu món sempre que podia, fos quin fos l’encàrrec |
|
|
212/365 |
|
Tornem a la seva infantesa. De les coses que se’ls fan fer als nens per educar-los n’hi ha una que a ABJ li agradava molt, posar diners a la guardiola. Estalviar volia dir “guardar” i a més a més fer-ho en una capseta com aquella era fantàstic per a ell. El que no podia suportar eren les típiques guardioles de terrissa, que s’han de trencar per treure els diners. |
|
|
213/365 |
|
Explicava que de petit, tenia uns 7 anys, un caçador els va regalar una perdiu. Ell va esperar que la plomessin i després va agafar un tros de fang li va donar forma de perdiu i li va clavar les plomes. La creativitat d’ABJ va anar sempre molt més enllà del dibuix. |
|
|
214/365 |
|
A una de les primeres revistes que va dibuixar ABJ, a més a més d’En Patufet i TBO, va ser POCHOLO. Era una revista d’historietes on hi col·laboraven molts i bons dibuixants de l’època, alguns dels quals van esdevenir força populars, com Opisso, Moreno (autor de la pel·lícula de dibuixos Garbancito de la Mancha) i Benejam (creador de la Familia Ulises). |
|
|
215/365 |
|
En contra del que sovint pensa la gent, és més fàcil dibuixar posant moltes ratlles que posant-ne poques. L’ideal és posar-ne les justes, ni més ni menys. Però per això cal ser capaç de col·locar la ratlla exactament on ha d’anar i això no s’aconsegueix fins que se’n sap bastant. |
|
|
216/365 |
|
“Saben aquell que diu...Un que va contra direcció per l’autopista i quan per la ràdio sent que avisen que n’hi ha un que va contra direcció per l’autopista, exclama, -- Un?... Tots van contra direcció!”. Aquest és un perill que tenen les persones egocèntriques com ABJ, i com la majoria dels artistes. Un perill i una de les gràcies. |
|
|
217/365 |
|
D’anècdotes sobre les excentricitats d’ABJ n’hi ha un munt. Diu que un dia anant pel carrer li van demanar foc. -- Té foc? -- Sí senyor, però m’hauria de dir si vostè avui treballa o fa festa, perquè porto dos encenedors, un pels dies de cada dia i un pels dies de festa ...
No sabem si aquell dia l’home treballava o feia festa ni si encara fuma o ho va deixar després d’aquest episodi. |
|
|
218/365 |
|
ABJ tenia tendència a “batejar” les coses, normalment afegint-li al nom un qualificatiu. “Pastilles de tan me fot”, “encenedor dels diumenges”, “sabates de bateig”, “nena de butxaca”... Era molt afeccionat també a fer jocs de paraules; el seu humor es basava sobretot en això. |
|
|
219/365 |
|
Sembla que finalment comença a fer fred. Vénen ganes de “sentir-se com un pollet amb palla i fer piu, piu”, que deia ABJ després de sopar quan feia un temps inhòspit i ell era tranquil·lament assegut a la seva butaca, davant de la tele, amb una manteta que li tapava les cames. |
|
|
220/365 |
|
Fidel al seu principi, “enlloc s’està tan bé com a casa”, ABJ es dedicava a viatjar bàsicament amb la imaginació. Això no treu que també fes alguns viatges “de cos i ànima” que hauria dit ell. Bàsicament viatges organitzats, amb la seva dona, que sí que li agradava molt voltar. Abans de conèixer a la Ma Teresa, els únics viatges que havia fet eren “religiosos”: Lourdes i Roma. |
|
|