No records
|
151/365 |
|
Editorial Salvatella va ser un dels seus grans clients. Per aquesta editorial ABJ va fer unes magnífiques il·lustracions del Quixot i del recull “Leyendas españolas” al final dels anys 30 en les que mostra un estil plenament consolidat malgrat la seva joventut |
|
|
152/365 |
|
L’any 1943 s’editava el llibre “Estampas del Quijote”, amb 92 il·lustracions d’ABJ. Uns vint anys després, a començaments dels seixanta, es publicava El ingenioso Don Quijote de la Mancha utilitzant els mateixos dibuixos, més dos o tres més fets per a l’ocasió.
Joan Salvatella, fill del primer editor, va donar els originals d’aquests llibres al Fons Batllori el 2005. |
|
|
153/365 |
|
De tots els llibres que va il·lustrat ABJ, d’un dels que n’estava més orgullós era de“¡Vaya equipo!” de J. Ministral Masiá. El llibre el va publicat l’Editorial Durán l’any 1946. Una de les particularitats del llibre és que al final de cada capítol hi apareixia la cara d’un dels protagonistes de la història |
|
|
154/365 |
|
El diccionari defineix culdellàntia com un ornament tipogràfic col·locat a la fi d’un capítol.
De vegades aquest “ornament” és de fet una il·lustració més del llibre (en el sentit que ajuda a seguir la història), això passa per exemple a la versió de “L’illa del tresor” il·lustrada per Junceda. |
|
|
155/365 |
|
La sintonia entre ABJ i Junceda era molt gran. L’alumne (ABJ) havia fet seu de tal manera el món del mestre (Junceda) que era perfectament capaç de dibuixar com ell sense necessitat de copiar-lo. L’estil d’ABJ per sort va evolucionar i va adquirir la seva pròpia personalitat. És a dir, l’alumne va acabar sent un deixeble i no un imitador. |
|
|
156/365 |
|
No tot van ser flors i violes a nivell professional a la vida d’ABJ. A finals dels anys seixanta li va baixar molt feina. Li deien que el seu estil havia passat de moda. Aquesta situació per sort no va durar massa anys. Gràcies a la feina feta fins aleshores hi havia molta gent que coneixia bé els seus dibuixos i que li van començar a fer encàrrecs |
|
|
157/365 |
|
L’arquitecte Joan Bassegoda Nonell va ser una de les persones que van ajudar a ABJ a sortir del pou quan a principis dels 70 es va quedar sense feina. Per començar li va encarregar les il·lustracions de la HISTÒRIA DE L’ARQUITECTURA que estava escrivint quan es van conèixer (amb motiu de les obres de restauració del temple parroquial de Teià)i li va facilitar fer una exposició dels originals del llibre i poder-los vendre. |
|
|
158/365 |
|
ABJ era un gran admirador de la figura d’Antoni Gaudí. Li agradava tant l’obra com la manera de ser del creador de la Sagrada Família. Tots dos eren de missa diària. Encara que hauria pogut ser el seu avi, el món de Gaudí li resultava molt proper. ABJ retallava tot el que sortia publicat a la premsa que fes referència a Gaudí o a la seva obra |
|
|
159/365 |
|
A ABJ no li agradava gens ballar. Tampoc era gaire amant del xivarri ni de les trobades multitudinàries. A més a més a casa seva no hi havia cap Mercè. Així doncs, que fos la Festa Major de Barcelona li era ben indiferent. Si li provocava algun sentiment era més aviat de tristesa, perquè la Mercè marcava el final definitiu de la temporada d’estiu i per tant de la seva estada a Teià |
|
|
160/365 |
|
Tenir una professió “lliberal”, com ara la de dibuixant, permet viure una mica al marge de com viu la majoria de la gent. Per exemple, avui que molta gent de Barcelona fa pont, ABJ s’hauria pogut passar el dia treballant aprofitant que als carrers de la ciutat hi havia menys trànsit i per tant més silenci. Ell no en feia de ponts, no li calia, podia fer festa quan volgués (enteneu-me) |
|
|