No records
|
161/365 |
|
Ser el teu propi amo (treballar pel teu compte)té avantatges però també inconvenients. En tot cas ABJ era dels que sabia aprofitar el que tenia i no estava frisós pensant en el que no tenia. Aquest, segons sembla, és un dels secrets per ser feliç. Ens consta que va ser-ho força. |
|
|
162/365 |
|
ABJ era un “ciutadà exemplar”. No tirava els papers a terra, respectava l’espai públic, no aparcava el cotxe en un lloc que molestés, ... i anava a votar. Això sí, no suportava tenir un detall amb algú (aguantar-li la porta si anava molt carregat, per exemple) i que no li donés les gràcies. En aquests cassos acostumava a dir, “de res”, ben alt. |
|
|
163/365 |
|
Deia Compay Segundo quan li preguntaven pel secret de la seva longevitat, “un poco de todo: un poco de mujeres, un poco de tabaco , un poco de pollo,..” ABJ va viure 12 anys menys que el músic cubà, però era d’una filosofia semblant. Sense excessos i mantenint-se fidel a la seva dona |
|
|
164/365 |
|
ABJ va morir el trenta de setembre de fa 16 anys. I, tal com estava previst, va sortir la seva esquela a tots els diaris, perquè era Creu de Sant Jordi. Una de les coses que li feia gràcia d’aquesta distinció era pensar que quan es morís la seva esquela sortiria a tots els diaris de Catalunya |
|
|
165/365 |
|
Controlar un mitjà d’expressió vol dir ser capaç d’expressar-se utilitzant el mínim d’elements possibles. En el cas del dibuix: utilitzant poques ratlles. Això implica saber-les posar exactament al lloc on han d’anar. És molt habitual en els artistes, quan han assolit la maduresa, evolucionar cap a la simplificació |
|
|
166/365 |
|
“El temps fa meravelles” és el títol d’una de les caixes de l’exposició sobre els objectes d’ABJ que es va poder veure fa uns dies a La Unió. Evidentment el pas del temps no assegura forçosament meravelles. El que sí assegura són canvis. A ABJ els canvis no li agradaven gens. Era conservador en el sentit més profund de la paraula: no suportava la idea que una cosa es perdés o desaparegués. |
|
|
167/365 |
|
...Continuant amb “el temps d’ahir” que tant li agradava a ABJ i posant-nos una mica filosòfics:
En aquest temps d’ahir ell no existia, i no sé si hauria arribat a existir mai si haguéssim seguit en aquest temps. El que va acabar passant sembla raonable: ell va existir en un temps posterior , més “modern”, i va poder idealitzar aquest passat en el que no va viure |
|
|
168/365 |
|
ABJ s’enorgullia de ser considerat “un més del poble”, però ni havia nascut ni vivia a Teià. Una de les primeres vegades que hi va venir va ser a finals de la guerra civil per visitar al dibuixant Gaietà Cornet (1878-1945 )que s’estava recuperant de les ferides que li va provocar una bomba que va caure sobre casa seva a Barcelona |
|
|
169/365 |
|
Entre les pàgines dels llibres i revistes d’ABJ hi ha tot un món de papers amb anotacions de feina (encàrrecs, mides, esbossos...), retalls de diari, bitllets de tramvia (o d’autobús o de tren), estampetes, cartes,... que guardava allà o bé perquè tenien relació amb el tema de la publicació o senzillament perquè coincidien en el temps. |
|
|
170/365 |
|
Continuem amb els papers que guardava ABJ entre les pàgines dels llibres. Molts d’ells són encàrrecs de feina. Posem que tu estàs llegint un llibre i et telefonen per demanar-te un dibuix. Agafes un paper i hi anotes les mides i el tema. Aquest paper et serveix de punt de llibre a partir de llavors. Quan has acabat el llibre, guardes el paper entre dues pàgines triades a l’atzar, no s’ha de llançar res. |
|
|