No records
|
201/365 |
|
El 1992 va ser un any de reconeixements per a ABJ. Va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi i el Tei de Plata. I a més a més va fer el pregó de la Festa Major de Teià, tal dia com avui de fa 23 anys. |
|
|
202/365 |
|
A tothom li agrada que l’estimin. Als artistes també. Un dels motius principals pels que fan les seves obres és per “fer-se estimar” |
|
|
203/365 |
|
No s’ha de dibuixar tot. A més a més de que és impossible, en molts casos és millor suggerir. ABJ era un mestre en fer paisatges emboirats amb quatre ratlles i molt espai en blanc. |
|
|
204/365 |
|
ABJ no era gaire èpic. Ni la seva vida ni els seus dibuixos van ser mai grandiloqüents ni (en el que depenia d’ell) portats al límit. Preferia per exemple dibuixar un excursionista omplint la cantimplora en una font a mig camí, que fer-lo a dalt del cim. |
|
|
205/365 |
|
Avui posem un dibuix pensant en una persona concreta que segueix aquest dietari i que sabem que li agraden molt els dibuixos de les nenes amb trenes que feia ABJ: la Marta, que avui compleix 9 anys. Per molts anys! |
|
|
206/365 |
|
Fa gràcia pensar que un dibuix no és altra cosa que un grapat de ratlles (majoritàriament petites) ordenades convenientment. En segons quins dibuixos i en alguns trossos de dibuix es veu molt clar.
Amb els anys ABJ va acabar fent les ratlles molt curtes. Quan era més jove els traços eren més llargs, perquè tenia més pols. En tot cas la qüestió no és tenir pols, sinó saber on s’ha de posar la ratlla. |
|
|
207/365 |
|
ABJ té molts dibuixos de personatges vistos d’esquena que s’allunyen per un camí. El que no era gaire habitual en ell era dibuixar-los descalços. Bé, de fet si anaven o no amb sabates no ho decidia ell, sinó la història que il·lustrava. En tot cas ens consta que a ABJ no li agradaven gaire els peus, que inclús li feien angúnia. Una curiositat més del personatge. |
|
|
208/365 |
|
En els dibuixos en blanc i negre, per donar la sensació de profunditat, a més de jugar amb la mida dels personatges (els que estan més lluny, més petits, etc), és habitual dibuixar el segon terme més fluix (és a dir més prim). Les zones més fosques,”surten” (vénen cap endavant). ABJ no utilitzava pràcticament aquest recurs de les zones fosques, això fa que moltes vegades els seus dibuixos en blanc i negre donin la sensació d’estar per acolorir. |
|
|
209/365 |
|
L’altre dia vam il·lustrar el dietari amb un paper en blanc perquè hi havia molta boira, avui n’hi posem un de negre pensant en la descoratjadora imbecil·litat humana. |
|
|
210/365 |
|
ABJ no dibuixava gaire en color, en aquella època (mitjans del segle passat), les coses es publicaven molt més en blanc i negre.
Quan acoloria un dibuix ho feia amb aquarel·la o amb tempera molt diluïda (utilitzant-la com si fos aquarel·la), i amb mentalitat de dibuixant, no de pintor. Ell s’expressava amb la ratlla no amb el color. |
|
|
211/365 |
|
Resulta difícil triar bons dibuixos d’ABJ i no trobar-hi algun dels elements més estimats per ell: les noies amb trenes, les cases de pagès, els cavalls de potes gruixudes... És normal, perquè intentava dibuixar el seu món sempre que podia, fos quin fos l’encàrrec |
|
|
212/365 |
|
Tornem a la seva infantesa. De les coses que se’ls fan fer als nens per educar-los n’hi ha una que a ABJ li agradava molt, posar diners a la guardiola. Estalviar volia dir “guardar” i a més a més fer-ho en una capseta com aquella era fantàstic per a ell. El que no podia suportar eren les típiques guardioles de terrissa, que s’han de trencar per treure els diners. |
|
|
213/365 |
|
Explicava que de petit, tenia uns 7 anys, un caçador els va regalar una perdiu. Ell va esperar que la plomessin i després va agafar un tros de fang li va donar forma de perdiu i li va clavar les plomes. La creativitat d’ABJ va anar sempre molt més enllà del dibuix. |
|
|
214/365 |
|
A una de les primeres revistes que va dibuixar ABJ, a més a més d’En Patufet i TBO, va ser POCHOLO. Era una revista d’historietes on hi col·laboraven molts i bons dibuixants de l’època, alguns dels quals van esdevenir força populars, com Opisso, Moreno (autor de la pel·lícula de dibuixos Garbancito de la Mancha) i Benejam (creador de la Familia Ulises). |
|
|
215/365 |
|
En contra del que sovint pensa la gent, és més fàcil dibuixar posant moltes ratlles que posant-ne poques. L’ideal és posar-ne les justes, ni més ni menys. Però per això cal ser capaç de col·locar la ratlla exactament on ha d’anar i això no s’aconsegueix fins que se’n sap bastant. |
|
|
216/365 |
|
“Saben aquell que diu...Un que va contra direcció per l’autopista i quan per la ràdio sent que avisen que n’hi ha un que va contra direcció per l’autopista, exclama, -- Un?... Tots van contra direcció!”. Aquest és un perill que tenen les persones egocèntriques com ABJ, i com la majoria dels artistes. Un perill i una de les gràcies. |
|
|
217/365 |
|
D’anècdotes sobre les excentricitats d’ABJ n’hi ha un munt. Diu que un dia anant pel carrer li van demanar foc. -- Té foc? -- Sí senyor, però m’hauria de dir si vostè avui treballa o fa festa, perquè porto dos encenedors, un pels dies de cada dia i un pels dies de festa ...
No sabem si aquell dia l’home treballava o feia festa ni si encara fuma o ho va deixar després d’aquest episodi. |
|
|
218/365 |
|
ABJ tenia tendència a “batejar” les coses, normalment afegint-li al nom un qualificatiu. “Pastilles de tan me fot”, “encenedor dels diumenges”, “sabates de bateig”, “nena de butxaca”... Era molt afeccionat també a fer jocs de paraules; el seu humor es basava sobretot en això. |
|
|
219/365 |
|
Sembla que finalment comença a fer fred. Vénen ganes de “sentir-se com un pollet amb palla i fer piu, piu”, que deia ABJ després de sopar quan feia un temps inhòspit i ell era tranquil·lament assegut a la seva butaca, davant de la tele, amb una manteta que li tapava les cames. |
|
|
220/365 |
|
Fidel al seu principi, “enlloc s’està tan bé com a casa”, ABJ es dedicava a viatjar bàsicament amb la imaginació. Això no treu que també fes alguns viatges “de cos i ànima” que hauria dit ell. Bàsicament viatges organitzats, amb la seva dona, que sí que li agradava molt voltar. Abans de conèixer a la Ma Teresa, els únics viatges que havia fet eren “religiosos”: Lourdes i Roma. |
|
|
221/365 |
|
Un es pregunta de vegades, “quin és el secret?”, així, en general. És l’equivalent de preguntar-se quina és la part més petita de matèria a partir de la qual es construeix l’univers, però amb la felicitat. És una pregunta molt típica... per exemple aquella cançó tan coneguda de Bob Dylan diu, “això amic meu, tan sols ho sap el vent; escolta la resposta dins el vent” (sense comentaris). ABJ solucionava el tema amb la fe i les “pastilles-de-tan-me fot” (aquelles que es prenia quan estava molt neguitós). |
|
|
222/365 |
|
Com diria ABJ: “Només falten 28 dies per Nadal, bona gent”.
D’aquí fins aleshores ens n’ompliran el cap, com cada any. Nosaltres, per no ser menys i aprofitant el fet que 28 suma 10 (una apreciació molt batlloriana), comencem el nostre particular compte enrere, “,nou, vuit, set,...”, i fins al dia de Nadal us anirem mostrant les millors nadales d’ABJ. I recordant-vos de passada els dies que falten, perquè no us despisteu. |
|
|
223/365 |
|
Per als que no ho sabíeu, falten 27 dies per Nadal. Nosaltres, com fa tothom en aquestes dates, parlarem del tema i anirem penjant les millors nadales d’ABJ fins que hi arribem. |
|
|
224/365 |
|
Per als que no ho sabíeu, falten 26 dies per Nadal. Nosaltres, com fa tothom en aquestes dates, també parlarem del tema i anirem penjant les millors nadales d’ABJ fins que hi arribem. |
|
|
225/365 |
|
Falten 25 dies per Nadal.
Anem penjant les millors nadales d’ABJ fins que hi arribem. |
|
|
226/365 |
|
Falten 24 dies per Nadal.
Anem penjant les millors nadales d’ABJ fins que hi arribem. |
|
|
227/365 |
|
Falten 23 dies per Nadal.
Anem penjant les millors nadales d’ABJ fins que hi arribem. |
|
|
228/365 |
|
Falten 22 dies per Nadal.
Anem penjant les millors nadales d’ABJ fins que hi arribem. |
|
|
229/365 |
|
Falten 21 dies per Nadal.
Anem penjant les millors nadales d’ABJ fins que hi arribem. |
|
|
230/365 |
|
Falten 20 dies per Nadal.
Anem penjant les millors nadales d’ABJ fins que hi arribem. |
|
|
231/365 |
|
Falten 19 dies per Nadal.
Anem penjant les millors nadales d’ABJ fins que hi arribem. |
|
|
232/365 |
|
Falten 18 dies per Nadal.
Anem penjant les millors nadales d’ABJ fins que hi arribem. |
|
|
233/365 |
|
Falten 17 dies per Nadal.
Anem penjant les millors nadales d’ABJ fins que hi arribem. |
|
|
234/365 |
|
Falten 16 dies per Nadal.
Anem penjant les millors nadales d’ABJ fins que hi arribem. |
|
|
235/365 |
|
Falten 15 dies per Nadal.
Anem penjant les millors nadales d’ABJ fins que hi arribem. |
|
|
236/365 |
|
Falten 14 dies per Nadal.
Anem penjant les millors nadales d’ABJ fins que hi arribem. |
|
|
237/365 |
|
Falten 13 dies per Nadal.
Anem penjant les millors nadales d’ABJ fins que hi arribem. |
|
|
238/365 |
|
Falten 12 dies per Nadal.
Anem penjant les millors nadales d’ABJ fins que hi arribem. |
|
|
239/365 |
|
Falten 11 dies per Nadal
Anem penjant les millors nadales d’ABJ fins que hi arribem. |
|
|
240/365 |
|
Falten 10 dies per Nadal
Anem penjant les millors nadales d’ABJ fins que hi arribem. |
|
|
241/365 |
|
Falten 9 dies per Nadal
Anem penjant les millors nadales d’ABJ fins que hi arribem. |
|
|
242/365 |
|
Falten 8 dies per Nadal
Anem penjant les millors nadales d’ABJ fins que hi arribem. |
|
|
244/365 |
|
(244/365) Falten 6 dies per Nadal
Anem penjant les millors nadales d’ABJ fins que hi arribem. |
|
|
245/365 |
|
(245/365) Falten 5 dies per Nadal
Anem penjant les millors nadales d’ABJ fins que hi arribem. |
|
|
246/365 |
|
Falten 4 dies per Nadal
Anem penjant les millors nadales d’ABJ fins que hi arribem. |
|
|
247/365 |
|
Falten 3 dies per Nadal
Anem penjant les millors nadales d’ABJ fins que hi arribem. |
|
|
248/365 |
|
Falten 2 dies per Nadal
Anem penjant les millors nadales d’ABJ fins que hi arribem. |
|
|
249/365 |
|
Demà és Nadal
Hem anat penjant les millors nadales d’ABJ, demà penjarem l’última. |
|
|
250/365 |
|
Bon Nadal! |
|
|
251/365 |
|
El mati de Sant Esteve els galls no cantaran i amb el fred i la vila deserta la tristor, serà molt gran. Quan el gris desperti l’alba i s’aixequi el sol brillant sense els galls cantant-li l’arribada la gent no es despertaran. Dormiran com soques d’arbre i el Nadal se n’haurà anat, però el seu somni encara farà festa de tips i morts que estaran. Apa vinga, nois i noies, vingueu tots aquí a cantar! Correrem pels carrers de la vila despertant a la gent gran. Prendrem pals, pots i olles farem gran terrabastall, diran: “Ai, a què ve tanta gresca?” direm:”és que volem galls!!” No volem, no no senyora que els mateu tots per Nadal i volem que cada matinada ens despertin bo i cantant! No ens agraden les gallines nosaltres volem els galls; si els mateu altre cop farem vaga perquè ah, aha, aha... (Pau Riba - disc Taxista, 1967) |
|
|