No records
|
252/365 |
|
ABJ era una persona pausada i sedentària però el seu cap no parava mai. Després d’haver-nos anat repetint els dies que faltaven per Nadal, podia molt ben ser que el dia de Nadal ens sortís a parlar dels dies que faltaven per St Joan o per la Mare de Deu d’agost , posem per cas. |
|
|
253/365 |
|
ABJ va ser setmesó. Llavors no hi havia incubadores i als nadons prematurs els embolicaven amb mantes per mantenir-los calents. Les possibilitats que tenien de sobreviure eren petites. Ell explicava satisfet que quan va néixer no tenia ni ungles però que va arribar a pesar 110 quilos. |
|
|
254/365 |
|
Va ser un nen espavilat i xerraire. Explicava que de bastant petit, davant d’unes “visites”, va dir una inconveniència. La seva mare, enfadada, el va renyar, “d’on ho has tret això?”. D’un calaix, va contestar ell. |
|
|
255/365 |
|
Quan estiuejaven a Sant Julià de Vilatorta, un caçador conegut dels seus pares els va portar una perdiu. El nen que aleshores era ABJ va esperar que l’haguessin plomada, va agafar les plomes i les va clavar en un tros de fang al que prèviament li havia donat forma de perdiu. |
|
|
256/365 |
|
Avui és el dia que surt “L’home dels nassos”, l’home aquell que té tants nassos com dies té l’any... Quants dies li queden encara a l’any 2015, canalla?... Doncs això.
Ahir va sortir el de les orelles. Es veu que aquests dies tothom aprofita per sortir. |
|
|
257/365 |
|
Bon 2016! |
|
|
258/365 |
|
Quan l’enllumenat públic era de gas, els fanals del carrer no s’encenien automàticament sinó que s’havien d’encendre un per un. Les persones encarregades de fer-ho eren els fanalers. Quan és feia fosc els encenien i a l’alba els apagaven. Això va ser així ben bé fins a mitjans del segle passat. |
|
|
259/365 |
|
Per aquestes dates de l’any era (i és) típic fer campanyes de recollida de coses (de roba, d’ampolles, de joguines. ..) amb finalitats assistencials. ABJ també feia la seva campanya, encara que sense component social: la de recollida de calendaris. L’únic que pretenia era tenir-ne quants més millor. |
|
|
260/365 |
|
ABJ era una persona tolerant, tot i que tenia unes creences molt arraigades i era força conservador (en general els que tenen aquest perfil no ho acostumen a ser gaire de tolerants). Els calendaris que guardava en són una bona mostra; n’hi ha absolutament de tots. |
|
|
261/365 |
|
A ABJ li agradaven molt els personatges dels Reis d’Orient i tant de nen com de pare va intentar preservar la seva màgia tot el temps que va poder. A casa seva no es “feia arbre” sinó Reis. |
|
|
262/365 |
|
Les joguines d’abans eren molt diferents de les d’ara. D’entrada eren molt menys sofisticades i dóna la sensació que requerien una actitud més creativa per part de l’usuari. En tot cas, ara no funcionarien, cada època té les seves joguines. |
|
|
263/365 |
|
En general les joguines d’abans eren molt diferents de les d’ara en tots els aspectes. En el cas de les bicicletes la diferència més gran era en el tema dels materials. La bicicleta d’ABJ, per exemple, tenia les llantes de fusta. |
|
|
264 |
|
|
|
|
264/365 |
|
Fa cent anys la gent estava molt més en contacte amb la natura que ara, entre altres coses perquè els tocava més natura per habitant, perquè eren menys. Els ritmes de la natura en general són més lents que els de la societat de consum. ABJ va ser tota la vida ritme natura. |
|
|
265/365 |
|
Dèiem ahir que ABJ era ritme natura més que no pas ritme societat de consum, en el sentit que feia les coses lentament. Algun altre dia hem dit que tenia molta memòria i també sabem que malgrat haver nascut setmesó va arribar a pesar 110 quilos. Si el volguéssim associar a un animal podria ser doncs a un elefant (lent, gros i amb molta memòria). |
|
|
266/365 |
|
Si fos un animal podria ser un elefant, i si fos un objecte?
-- Doncs... si fos un objecte...podria ser un... Un tampó
A ABJ li agradaven les repeticions. Feia fotocòpies dels seus dibuixos, escoltava sempre les mateixes músiques, va llegir diverses vegades la novel·la de l’oest “El camino del arco iris” de Zane Grey... |
|
|
267/365 |
|
Si ABJ hagués estat un vegetal, hauria estat un arbre. Un arbre centenari --com els de La Riera, però posat al mig d’una petita plaça-- i sobretot de fulla caduca, per donar més opcions a dibuixants, pintors, i fotògrafs. |
|
|
268/365 |
|
Avui,al seu particular diari/llibre de comptabilitat de 1951, ABJ hi va escriure, “Neix el nostre primer fillet a les 3,50 de la matinada (fòrceps, sis punts). Assistida pels doctors Alonso i Moixí i la llevadora Sra. Dolors López, ajudats pel Josep Lluís i per mi. Tot va bé. Donem gràcies a Déu. Dolços per les nebodetes regal del cosinet. 10,80 pessetes. |
|
|
269/365 |
|
De la gran quantitat de clients que va tenir, n’hi va haver uns de més importants que altres, lògicament. Entre els importants hi ha Guillem Mitjans Llampallas, un empresari del tèxtil, poeta aficionat i mecenes vocacional. Una persona, com ABJ, molt pietosa. |
|
|
270/365 |
|
Al client “Sr Mitjans” li agradava envoltar-se d’artistes i crear un ambient on hi regnés la fe, la bonhomia i el refinament, una mena de bombolla ideal (per a ell, és clar). ABJ tenia la seva pròpia “bombolla” en els dibuixos. Deixant de banda altres consideracions, la d’ABJ costava molts menys diners. |
|
|
271/365 |
|
Un dels seus clients de tota la vida va ser editorial Salvatella, per a la que va començar a treballar l’any 1938 en les il·lustracions per al recull “Leyendas españolas”. Aquestes llegendes es va anar publicant en diversos formats i en diverses èpoques. Ell però els dibuixos només els va cobrar la primera vegada. |
|
|
272/365 |
|
Els textos del recull de llegendes que va il·lustrar per a les Ediciones Ayax (una marca d’editorial Salvatella) tenien un to cursi, paternalista i grandiloqüent. Molt de l’època. “... en la cabaña, humilde, pero límpia y amplia, reinaba holgado bienestar...” , estem en ple franquisme (1951). |
|
|
273/365 |
|
La Moreneta, aquest era el títol de la llegenda referida a Montserrat. A sota, entre parèntesi, hi posava “la más famosa montaña española”. Seguim estant, com ahir i abans d’ahir, al 1951. Era una altra època sens dubte. La del franquisme. |
|
|
274/365 |
|
Els monstres abans no estaven tan de moda com ara. I bàsicament eren immensos llangardaixos “tunejats”, amb banyes, crestes,urpes, becs, caps suplementaris, etc.
O potser senzillament és que ara n’hi ha més varietat. En tot cas, en qüestió de monstres, ABJ també era descaradament d’abans, si més no pel que fa a la manera de dibuixar-los. |
|
|
275/365 |
|
A totes les feines hi moments bons i moments dolents. A la feina de d’il·lustrador, un dels bons és quan et toca dibuixar una cosa que t’agrada. Ja hem dit que ABJ s’ho procurava fer venir bé sempre que podia per dibuixar el que li agradava, però si a l’encàrrec ja hi venia, millor que millor. |
|
|
276/365 |
|
Els dimonis que dibuixava ABJ tenien un punt de dimonis d’Els Pastorets, no impressionaven gaire. Tot i que, això sí, sempre els hi posava banyes i cua, i perilla (barbeta de boc). I, si el dibuix era en color, els pintava tots vermells o verds (segons els colors que tinguessin pel voltant).
Una de les gràcies d’ ABJ era aquesta capacitat de fer properes les coses i de des dramatitzar. |
|
|
277/365 |
|
Ahir vam parlar dels dimonis que dibuixava ABJ. Si els comparem amb els seus àngels, la primera cosa que descobrim és que els dimonis són més grans (d’edat). Els seus àngels o són nens o com a màxim joves, en canvi els dimonis els acostuma a fer de mitja edat. Pel que fa al sexe: els dimonis sempre són homes, mentre que els àngels quan són petis semblen ser més aviat mascles i quan són joves, més aviat femelles. |
|
|
278/365 |
|
Els àngels d’ABJ de vegades no tenien cames. La sensació és que sortien d’un punt --com si fossin fum-- i s’anaven expandint fins convertir-se en una figura, la part de baix de la qual continuava sent aquesta mena de fum. |
|
|
279/365 |
|
Demà és l’últim dia que es pot visitar el pessebre a La Unió. ABJ,als anys quaranta, també n’havia fet de pessebres, però eren model “diorama”, vull dir que només es podien mirar des d’un lloc, no com aquest, que es pot mirar des de tot arreu i per tant resulta molt més complicat de fer. |
|
|
280/365 |
|
ABJ era bastant capaç de valorar (en positiu) el que feia ell, però també el que feien els altres --si era una cosa que li agradava, és clar--. Estic segur doncs que s’hauria tret el barret davant el pessebre que han fet els pessebristes de Teià. |
|
|
281/365 |
|
A ABJ li agradaven els calaixos i les capsetes, no els calaixets i les capses. Una capsa gran va bé per guardar-hi les sabates posem per cas, però no els detallets que li agradava guardar a ell (quatre segells, una foto, un ninotet petit de goma, un paquetet amb 3 clauets embolicats...). Ell tenia un estudi de dibuixant, no una ferreteria o una merceria. |
|
|
282/365 |
|
La capseta del dietari d’ahir feia 12 x 9,5 x 7. Era on hi guardava el tampó que s’havia fet fer amb el seu nom, professió i adreça. Tot en castellà, encara que ja érem als anys seixanta i en feia més de vint que s’havia acabat la Guerra Civil. |
|
|
283/365 |
|
Podríem dir que una capsa és “un món”, en el sentit que pot contenir moltes coses diferents. I una capseta, com que és més petita, un país. Ni racista ni xenòfob, per cert, en que hi té cabuda tot el que hi cap. Així eren les capses d’ABJ |
|
|
284/365 |
|
Els dos grans referents morals i artístics d’ABJ van ser Josep Maria Folch i Torres i Joan Junceda. ABJ va arribar a compartir amb ells --de igual a igual-- les pàgines d’un llibre en més d’una ocasió. |
|
|
285/365 |
|
Abans els nens anaven amb pantalons curts i les nenes amb faldilles. Els nois podien portar pantalons curts tranquil·lament fins als 15 anys. I les dones el més habitual és que anessin amb faldilles sempre, exceptuant alguna ocasió puntual. |
|
|
286/365 |
|
Encara que pugui semblar estrany, el tema de la moda --o millor dit, el tema de la indumentària-- ABJ el tenia molt present. Estic parlant dels seus dibuixos, és clar, no de com anava vestit ell (excepte quan feia molta calor, sempre amb corbata). Una de les primeres adquisicions que va fer per al seu estudi va ser una “Historia del traje”. |
|
|
287/365 |
|
ABJ era un il·lustrador professional i dibuixava el que li encarregaven --a no ser que fos una cosa totalment contraria als seus principis--. Podia dibuixar per exemple un món sofisticat, encara que ell fos planer i de gustos senzills.
|
|
|
288/365 |
|
Al col·legi dels Escolapis hi va tenir de professor de dibuix al dibuixant i pintor Joan Llaverias (1865-1938), col·laborador habitual de Cu-cut! i En Patufet. Llaverias va ser el primer a descobrir les qualitats que ABJ tenia per al dibuix i per motivar-lo el va nomenar “ajudant” de les seves classes. |
|
|
289/365 |
|
Després dels Escolapis va anar als Maristes, però no per molt de temps perquè als tretze anys va haver de deixar l’escola per posar-se a treballar. De totes maneres, quan l’any 1986 es van commemorar les noces d’or de la seva promoció, el van convidar. |
|
|
290/365 |
|
Montserrat i La Moreneta eren per a ABJ dos referents molt importants i uns temes que va dibuixar abastament. A Montserrat hi va anar moltes vegades al llarg de la seva vida i un dels seus millors amics, Antoni Maria Diví, era un monjo de la comunitat benedictina d’allà. |
|
|
291/365 |
|
ABJ intentava ser coherent i quan d’un tema n’havia donat la seva versió (és a dir, n’havia fet un dibuix) una vegada, cada vegada que el tornava a dibuixar procurava donar-ne la mateixa (és a dir, fer-ne un dibuix bastant semblant). |
|
|
292/365 |
|
“La llegenda és la poesia de la història” diu a la introducció d’aquest recull de llegendes de Montserrat que ABJ va il·lustrar el 1960 (ja n’havia il·lustrat algunes anteriorment al recull “Leyendas españolas”). A ABJ li agradaven molt les llegendes i les sabia explicar molt bé. |
|
|
293/365 |
|
Abans la gent s’escrivien postals i cartes perquè sovint era la manera més fàcil que tenien de comunicar-se. Les possibilitats de la telefonia de seixanta anys enrere eren força limitades.
ABJ, que ho guardava tot, també guardava les cartes que rebia, lògicament. |
|
|
294/365 |
|
La gent no acostuma a tenir molts “amics de l’ànima”, d’aquests se n’acostumen a tenir pocs. De “bons amics”, se’n tenen més. I “d’amics i coneguts”,encara més. És normal, entre altres coses perquè els “amics de l’ànima” s’han de cuidar i això vol temps i el nostre temps és limitat. A ABJ li passava una mica el que sovint els passa als artistes, que el seu millor són ells matreixos |
|
|
295/365 |
|
Escriu Paul Valéry en un poema: Tot allò que va ser cregut/per tothom, en tot moment/i a tot arreu,/té totes les possibilitats/de ser mentida.
D’altra banda hi ha una màxima que diu, “es pot enganyar a tothom alguna vegada o a algú, sempre; però no es pot enganyar a tothom sempre”. |
|
|
296/365 |
|
Tant els llibres de memòries com els llibres d’història relaten el que va passar a la seva manera. Els d’història, en funció dels principis de l’historiador, hi donen un enfocament o un altre, i els de memòries donen per definició la visió dels fets des del punt de vista de l’autor |
|
|
297/365 |
|
ABJ no va escriure les seves memòries, però sí que va anar anotant en uns llibres les coses que feia, el que gastava i el que guanyava. Ho feia sense afegir-hi cap mena de valoració tret dels “...tot bé gràcies a Déu” que posava al darrera de qualsevol esdeveniment que considerava important. Eren entre un dietari i un llibre de comptabilitat. |
|
|
298/365 |
|
Avui és un dia especial, avui s’inaugura a Manlleu l’exposició del Centenari d’ABJ (la que vam fer a Teià el setembre de 2015). Servirà una mica per comprovar fins a quin punt el que estem fent amb la figura d’ABJ té sentit més enllà de Teià. Jo crec que sí, és clar, perquè el món que ens mostra als seus dibuixos no és exclusiu del nostre poble. |
|
|
299/365 |
|
Hi ha una aparent contradicció entre l’ABJ gairebé sempre encorbatat, sedentari i que es rentava les mans a cada moment i els seus dibuixos del món de pagès tant aparentment viscuts. Trobo que aquests fets inexplicables li donen gràcia a la vida, perquè ens conviden a pensar que tot és possible. |
|
|
300/365 |
|
Els pagesos que dibuixava ABJ sovint anaven amb barretina. La portaven “per tot portar”, no donava gens la sensació que anessin disfressats. A més a més, com acostuma a passar amb les seves il·lustracions, no semblava que fossin un dibuix, semblava que eren de veritat. |
|
|