No records
|
301/365 |
|
Els pagesos d’ABJ si no potaven barretina anaven amb gorra, exceptuant quan feien alguna de les feines de la sega (o senzillament si treballaven a ple sol) que duien barret de palla |
|
|
302/365 |
|
ABJ no acostumava a dibuixar homes amb boina, si anaven amb boina solien ser noiets. D’altra banda els que no eren ni obrers ni pagesos els dibuixava amb barret. A les dones també sovint les dibuixava amb barret, en aquella època era força més habitual que en duguessin. |
|
|
303/365 |
|
Una de les coses que més li agradava fer a ABJ era pujar o baixar amb cotxe per la Riera i anar saludat a tothom que veia. Sort que llavors no hi havia gaires cotxes, perquè ell no mirava endavant, sinó als costats. Suposo també que Sant Cristòfol --després que li hagués fet tantes estampetes-- el deuria protegir. |
|
|
304/365 |
|
Mentre la seva dona comprava --a La Cooperativa, al mercat o a Can Marcual--, ABJ es dedicava a voltar per allà parlant amb la gent. Les coses que explicava de vegades eren tan curioses i insòlites que la seva dona havia de “traduir-les” --Ell vol dir que...-- perquè la gent les pogués entendre. |
|
|
305/365 |
|
Quan era aquí a Teià sortia sovint a donar voltes pel jardí de casa seva. Es dedicava a observar, a detectar les novetats --“Maria Teresa, està creixent un pinet al costat del xiprer, no l’arrenquis, eh?”-- i a recollir el que hi pogués haver d’interessant --una pinya menjada per un esquirol, per exemple-- |
|
|
306/365 |
|
ABJ tenia una certa vocació de naturalista, però no era gaire aventurer i aquesta vocació la practicava bàsicament al seu jardí. Concretament a la petita bassa que hi ha a la part del darrera, que resulta un veritable ecosistema. |
|
|
307/365 |
|
A ABJ li agradava molt fer solitaris. Els feia a la seva manera, fent trampes, perquè volia que li sortissin. Aquesta era una activitat que només feia aquí a Teià, diguem que era típica de quan estava de vacances |
|
|
308/365 |
|
Cremar fulles era l’activitat estrella que practicava a Teià. La practicava sobretot a la tardor i a l’ hivern, però com que a la casa hi havia pins, podia recollir pinassa sempre i fer-la també a l’estiu |
|
|
309/365 |
|
Per fer la becaina ABJ necessitava que la tele estigués engegada i a poder ser que hi fessin un programa que li agradés. Això el relaxava i feia que s’adormís immediatament. Al contrari del que passava si feien alguna cosa que no li agradava, que es posava neguitós i no podia dormir. |
|
|
310/365 |
|
A l'estiu, els seus pares els deixaven (a ell i al seu germà) a Sant Julià de Vilatorta amb les àvies i les tietes i se n’anaven a Barcelona. Però, això sí, cada setmana els feien arribar una postal a cada un. |
|
|
311/365 |
|
Sembla que a ABJ de petit li agradaven els toros. Evidentment això era perquè no tenia consciència del que hi passava. Ell no hauria fet patir un animal mai de la vida. |
|
|
312/365 |
|
Al primer quart del segle vint era molt habitual enviar-se postals que, malgrat que ja s’havia inventat la fotografia, acostumaven a ser dibuixos. Dibuixos en color, això sí, d’aquells que si es miren amb una lupa es descobreix que són fets de puntets, perquè el sistema de reproducció és la serigrafia. |
|
|
313/365 |
|
De la mateixa manera que ara es poden comprar calendaris sense imatges --amb l’espai corresponent en blanc per poder-los personalitzar--, abans hi havia postals en blanc, que permetien posar-hi el que un volgués |
|
|
314/365 |
|
Fa vuitanta anys ABJ en tenia vint |
|
|
315/365 |
|
Quan un treballa pel seu compte no té assegurada la feina. Hi ha temporades en que en té massa i no dóna l’abast i d’altres en que ha de “buscar-se la vida” i agafar qualsevol encàrrec, perquè no en té gens. ABJ no era una excepció i va tenir èpoques de tot. |
|
|
316/365 |
|
ABJ va començant a treballar, com assalariat, fent estampats per a La España Industrial. Aquesta empresa és la que li va oferir d’anar a París una temporada, oferta que ell va rebutjar per allò que “enlloc s’està tan bé com a casa”. |
|
|
317/365 |
|
Per la manera de ser d’ABJ, meticulós i detallista, fer estampats sembla que li lligava força. També li esqueia perquè era imaginatiu. Però resultava un món massa acotat per a ell i no li permetia explicar les seves històries. |
|
|
318/365 |
|
Al detallisme i la meticulositat de la feina dels estampats ABJ li va donar continuïtat d’alguna manera a través de les orles de pergamins i diplomes que va fer tota la vida. Jo crec que aquest tipus d’activitat el relaxava. |
|
|
319/365 |
|
ABJ dibuixava habitualment en format força petit (15 x 20 cm com a molt), però quan feia estampats es va haver d’acostumar a treballar en formats més grans (penseu en la mida dels dibuixos de segons quins estampats de cortines o de sofàs). |
|
|
320/365 |
|
Fent estampats sembla més fàcil que un --encara que es digui ABJ-- acabi “despistant-se” i faci algun dibuix abstracte. És lògic, perquè del que es tracta normalment en un estampat és de fer motius decoratius i no pas d’explicar res. |
|
|
321/365 |
|
El guix és un material que es deixa treballar molt bé. ABJ l’havia utilitzat per fer pessebres, per fer motlles, per reconstruir objectes trencats... |
|
|
322/365 |
|
La distinció més important que va rebre ABJ va ser la Creu de Sant Jordi. Li van concedir el 1992, el mateix any que el Tei de Plata. El document que l’acompanyava acabava dient “... La seva extensa obra artística ha contribuït a fer de la il·lustració a Catalunya un terreny amb personalitat pròpia i de prestigi” |
|
|
323/365 |
|
Malgrat que ABJ li agradaven molt les talles (de fusta), no tinc constància que n’hagués fet mai: els pessebres els feia amb guix i les seves petites escultures --per anomenar d’alguna manera els seus “jocs” amb els objectes-- bàsicament enganxant coses amb cola de fuster. |
|
|
324/365 |
|
Dels pessebres que feia ABJ n’he parlat diverses vegades però encara no us n’havia mostrat res. Avui ho faig |
|
|
325/365 |
|
“Me’n donarà un pel meu germà, si us plau? “ Es la frase que resumeix la magnífica relació que tenien els germans Batllori Jofré. La deien tant l’un com l’altre quan els oferien alguna cosa interessant. Probablement el seu germà era l’únic que entenia la dèria d’ABJ per arreplegar coses. |
|
|
326/365 |
|
A la màxima, “L’home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra”, en el cas d’ABJ se li hauria d’afegir, “si la pedra és suficientment grossa, és clar, perquè sinó se la fica a la butxaca i se la guarda com a record” |
|
|
327/365 |
|
Quan un va per l’alta muntanya a l’estiu una de les coses que troba segur són vaques. Algunes porten esquellot. L’esquellot serveix perquè el pastor les pugui localitzar. Normalment se’ls hi posa a les vaques més “civilitzades”perquè ajuda a que les altres les segueixin. D’esquellots també en porten els bens i les cabres. |
|
|
328/365 |
|
Encara que no era gens de platja, ABJ tenia moltes coses vingudes del mar, des d’àmfores romanes fins a closques de crustacis. Li agradaven especialment els cargols de mar grans, aquells que quan te’ls poses a l’orella sents una mena de silenci buit i majestuós que et trasllada a la immensitat dels oceans. |
|
|
329/365 |
|
Com diu tothom: Com passa el temps!
Ja ha passat un any. Aquí s’acaba aquest “dietari del Centenari”. No he arribat als 365 dies perquè vaig fer vacances el mes d’agost, perquè el dia de les eleccions no el vaig penjar i perquè he estat "de baixa" algun dia. Gràcies per la vostra atenció |
|
|